L’origen de la nit de Sant Joan

Malgrat portar el nom d’un sant molt famós en el santoral català, els orígens de la revetlla de Sant Joan es basen en els ritus pagans vinculats amb el solstici d’estiu. Adoptada posteriorment per la fe cristiana, la nit més curta de l’any conserva encara una aurèola mística i màgica.

Inicialment, la festa de Sant Joan actual té les seves arrels en la celebració pagana del solstici d’estiu de l’hemisferi nord, és a dir, el dia més llarg de l’any, que coincideix amb el 21 de juny. Com que a partir d’aquella data la nit s’allargava i, en conseqüència, els dies s’escurçaven, els pagans creien que el poder del sol davallava. Per aquest motiu, s’organitzaven rituals amb fogueres per tal de reforçar l’astre. A partir de llavors, a la intenció inicial de la festa s’hi van afegir altres ritus vinculats a l’amor, la fertilitat de la terra i es van estendre determinades creences, com l’aparició de criatures màgiques.

Amb la implantació del cristianisme, es va voler dotar l’esdeveniment amb un caràcter religiós. Segons les escriptures, Zacaries va encendre una foguera per anunciar el naixement del seu fill Joan Baptista, data que coincidia amb el solstici, de manera que la celebració del solstici d’estiu va quedar oficialment batejada com a nit de Sant Joan.