La bomba amagada de la Sagrada Família

A finals del segle XIX i principis del XX, la societat europea era profundament injusta. Una minoria tenia el poder econòmic i polític d’un país, en front d’una majoria de població que vivia en unes condiciones de vida bastant miserables. Catalunya no era una excepció, i com a resultat d’aquesta situació abusiva, l’anarquisme va sorgir i es va desenvolupar amb força. Una part de l’anarquisme tenia una visió pacifista del moviment, però hi havia grups que usaven la violència i el terrorisme per acabar amb l’Estat. Barcelona va ser una ciutat on l’anarquisme va tenir una gran influència, amb multitud d’atemptats amb bombes, per això va ser denominada com “La Ciutat de les Bombes” . Uns dels nombrosos atemptats que va patir Barcelona es va produir el 7 de novembre de 1893, quan Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini al Liceu, durant la representació d’una òpera. Encara que, per sort, només la primera de les dues explotar, el resultat va ser paorós: 22 persones mortes i 35 ferides.

Arran de l’atemptat del Liceu, una part de l’alta societat barcelonina va començar a identificar els anarquistes, i en general a la classe obrera, amb la part més fosca de l’ànima humana. Dos anys després d’aquests fets, Antoni Gaudí, un cristià fervent, va esculpir en el portal de la Mare de Deu del Roser de la Sagrada Família “La temptació de l’home“, simbolitzada per un anarquista que rep una bomba Orsini d’una urpa diabòlica.

Font | Barcelona a pie